Ara regularan el golf (?)

“El golf… un dels esports més practicats, tant pels valencians com pel gran nombre de visitants que rep la Comunitat Valenciana,… és una activitat que contribueix a la vertebració del territori i a la creació de riquesa…” (Extractes de l´exposició de motius del Projecte de Llei Reguladora de Camps de Golf).

El 21 d´abril passat el Govern valencià va aprovar el projecte de llei del golf, ara en tramitació parlamentària. Amb un poc de sort la llei s´aprovarà a l´octubre o al novembre, ja a les acaballes d´una legislatura prodigiosa en matèria de lleis urbanitzadores. La primera consideració que ve al cap és: “i quins camps de golf regularà la llei? És que no s´han presentat ja tots els projectes imaginables?” Quan la llei entre en vigor servirà per als pocs camps de golf despistats que no s´han projectat al llarg dels més de tres anys d´urbanisme rampant que patim. Durant aquest període s´han comptabilitzat, de manera aproximada i no exhaustiva, uns 90 projectes de camp de golf acompanyats tots ells de les corresponents urbanitzacions, de manera que alguns municipis podrien arribar a tindre dos, tres o més camps. Clar, el negoci no està tant en el green com en la rajola que emmarca el projecte suposadament esportiu.

Encara que la meitat dels projectes en tramitació caigueren pel camí, arribaríem a una quantitat més que respectable (unida als que ja tenim) per a completar una oferta que fins i tot els defensors de l´esport de les pilotetes consideren raonable. Per a què servirà, doncs, la llei tan llargament anunciada?

Durant mesos, des del principi d´aquest període d´exaltació edificatòria, s´ha anat anunciant una llei per a “regular” la instal·lació de nous camps de golf, filtrant-se una gran quantitat d´avantprojectes i d´esborranys reals i falsos. Fins i tot els promotors més durs d´orella i més lents de reflexes han pogut assabentar-se que, si es vol colar un bon projecte de camp de golf associat a urbanitzacions, cal fer-ho abans de la temible llei reguladora, com ha passat, per cert, amb les lleis urbanístiques, precedides també d´un efecte crida ben amplificat.

La nova llei no regularà els camps de golf en tramitació avançada, ni s´ha dictat cap mena de moratòria que paralitze nous projectes, mentre s´acabe de discutir i aprovar la futura norma. La llei pretén ser exemplar i modèlica, proposant les màximes quotes de qualitat ambiental (aparent) per al golf. Els pocs camps que puguen acollir-se a la nova llei serviran de compensació a les dotzenes de projectes presentats en absència de l´“estricta” regulació. Així quedarem com uns senyors: tindrem una llei elegant, per a un grapat de casos, que ocultarà el fet que la major part ha escapat a la regulació.

Però la llei, tot i que molt carregada de cosmètics, tampoc és tan “temible” per als amants de la rajola. No permet camps de golf associats a urbanitzacions; no obstant permet allotjaments turístics, restaurants, instal.lacions d´oci, comerços, altres construccions esportives, etc. A més, com a compensació al fet de ser “tan restrictiva” permet que els nous camps de golf puguen instal.lar-se en qualsevol classe de sòl, és a dir, també en sòl no urbanitzable, fins i tot que siga protegit. No de bades Blasco ha defensat sempre que no hi cap inconvenient per a que hi hagen camps de golf en parcs naturals, per què no? Per això estan tots els articles de la llei dedicats a maquillar el tema: ús d´energies renovables (en una baixa proporció), reutilització d´aigües, edificacions efectuades segons l´estil autòcton, mesures per a la conservació de la vegetació i de la fauna, etc. Els camps de golf no sols no serien impactants; en realitat millorarien el paisatge i els ecosistemes: tota una benedicció.

Aquesta perversió és preocupant. No dubte que un camp de golf ubicat adequadament podria millorar l´entorn, especialment en zones de perifèria urbana degradada, en àrees molt antropitzades, en polígons industrials abandonats, etc., però si s´instal.la en plena natura, en espais poc transformats, pot passar a representar tot el contrari. La llei deixa les portes obertes per a una cosa i per l´altra. Tot un perill: pot acabar permetent una greu degradació ambiental invocant les teòriques intencions restauradores. Recordem que, encara que el camp de golf té gespa, la mateixa gespa i totes les instal.lacions associades poden trencar radicalment amb els paisatges i els ecosistemes propis de moltes zones. El camp de golf inclou edificacions i necessita aparcaments i vies de comunicació; consumeix un aigua escassa, depurada o no (la llei no ho exigeix de manera taxativa) la qual, en qualsevol cas, no estarà disponible per altre ús més necessari; s´empren grans quantitats de plaguicides i adobs i, per arribar, calen cotxes i açò suposa contaminació i soroll. Aquestes coses poden ser poc importants a les afores d´una ciutat, però pot ser un impacte intolerable al cor d´un paratge natural poc transformat.

La llei no va precedida de cap estudi estratègic, ni preveu un previ pla que establisca quines són les “necessitats” d´aquest esport durant els propers 15-20 anys, per exemple, ni estableix l´abans esmentada moratòria. La norma acabarà sent la selecta justificació de totes les destrosses efectuades. Quan algú es queixe de la proliferació de camps de golf amb urbanització associada, sempre se li podrà tapar la boca dient-li: “però tenim la llei de golf més exigent i preciosa de tot el món”. Que no ha servit per a regular el gros del negoci? Potser, però... i tota la publicitat enganyosa que es pot fer venent una llei tant bonica?