El bluf de la LUV

“...Algunos planes de urbanización parecen tener un impacto desastroso en el medio ambiente y la ecología de numerosas zonas costeras y, más en concreto, en las condiciones futuras de abastecimiento de agua, una cuestión que preocupa a la Unión Europea”... (De l'Informe Fortou del Parlament Europeu. La negreta és de l'autor de l'article).

En dos dies entrarà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana, la polèmica LUV. La llei s'ha fet després que milers i milers de persones, agrupades en plataformes d'afectats com “Abusos Urbanístics No” i en dotzenes d'entitats i coordinadores ecologistes i ciutadanes, efectuaren una amplíssima mobilització que va arribar fins al Parlament Europeu. Açò i no altra cosa és el que ha obligat a Blasco a presentar una nova llei, després que el PP convisquera ben a gust amb l'antiga LRAU, sense desenvolupar-la reglamentàriament, durant més de deu anys.

Cal recordar que en els anys de govern del PP s'ha construït més que en tota la història del País Valencià i s'ha ocupat i artificialitzat més sòl que mai (mentre el problema d'accés a una vivenda digna s'ha fet més greu que mai). Molt pitjor encara: si es materialitza una part substancial dels projectes urbanístics ja presentats i en diferents fases de tramitació, es construirà als propers 5-10 anys vora milió i mig de noves vivendes que duplicarien l'actual població valenciana, i açò implica un increment insostenible de demandes hídriques, energètiques, de matèries primeres, de serveis i dotacions públiques, etc. Blasco ha presentat fa uns mesos reformes importants de dues lleis relacionades: la d'Ordenació del Territori i la del Sòl No Urbanitzable. Les dues modifiquen lleis ja existents i, a canvi d'algunes actualitzacions i millores en aspectes puntuals, empitjoren els mecanismes de protecció del territori i del medi ambient, amb l'agreujant afegit de presentar-se, amb una intensa campanya publicitària, com grans avanços ambientalistes.

L'urbanisme valencià genera queixes i protestes que podem agrupar en dos grans blocs: d'una banda els abusos contra menuts propietaris de terrenys, a la seua vegada conseqüència d'uns desmedits poders que la llei conferia als denominats agents urbanitzadors (els promotors dels projectes urbanístics) i d'uns procediments que donaven poca capacitat de reacció i recurs als afectats. D'altra banda, els abusos contra el medi ambient, derivats de l'ocupació massiva i desordenada del territori mitjançant la reclassificació a gran escala de sòl no urbanitzable efectuada al marge dels Plans generals i d'un model d'urbanisme dispers, desvinculat dels nuclis tradicionals dels municipis. Aquesta situació s'ha atribuït pel PP a l'antiga llei urbanística (LRAU), per a rentar-se les mans d'un procés que ell mateix ha propiciat descaradament.

És molt significatiu que la resolució aprovada pel Parlament Europeu (Informe Fortou) deixa ben clar que la situació deriva de l'aplicació concreta de la llei, efectuada sobretot als darrers tres anys. No vull dir que l'antiga llei fóra bona, però a més dels defectes que tinguera, els greus impactes han derivat, sobretot, de la seua aplicació per l'administració valenciana del PP. En qualsevol cas la pregunta bàsica és si la nova llei resol els dos grans blocs de problemes que s'han enunciat.

Pel que fa als abusos sobre els propietaris, la nova llei ha introduït una sèrie de millores, sota l'amenaça concreta de sancions europees cas de no adoptar-les. És cert que s'han ampliat alguns terminis de tramitació i s'han regulat millor alguns aspectes referits als concursos d'adjudicació i s'ha limitat un poc els poders dels agents urbanitzadors. Encara així la Comissió Europea ha avançat que les reformes són insuficients i els col·lectius d'afectats han dit ben clar i ben fort que la nova llei no soluciona els problemes pels quals es mobilitzaven i anuncien que seguiran en lluita.

Pel que fa als abusos territorials i ambientals el balanç és pitjor. Les escasses millores són sobretot de cosmètica i s'empitjora en relació a l'antiga llei en aspectes fonamentals. La nova llei permet que es puga reclassificar massivament sòl no urbanitzable sense necessitat d'acometre una revisió en tota regla del Pla general. Açò es feia abans, però era resultat d'una mala aplicació de la llei; ara serà “legal”. Per altra banda la LUV no evita de cap manera el model urbanístic dispers que multiplica tots els impactes ambientals, socials, econòmics i culturals de l'urbanisme desordenat que patim. La nova LOT diu que “es procurarà” un urbanisme compacte però aquesta fòrmula, que no està desenvolupada després en cap lloc, té una eficàcia legal nul·la. Un exemple flagrant de com aparentar una cosa fent just la contrària. És com si el lladre li diu a la víctima “procuraré no furtar-te els diners” mentre li eixampa la cartera. El lladre ho ha procurat, però no ha pogut (ni volgut) evitar-ho.

Per acabar i resumir: la LUV ve a ser com una nova casa construïda sobre els fonaments de la LRAU, però remoçant-la a fons i ampliant-la molt. Aparentment la nova casa és molt millor i moderna. La seua façana és resplandent i inclou detalls decoratius de gran interès com “desenvolupament sostenible” i tants altres ornaments. Aparentment té portes resistents i mecanismes de seguretat per a que els especuladors urbanístics no la puguen forçar. Però per darrere està plena de forats per on es poden colar els lladres. Dona igual que totes les portes i finestres tanquen bé i que la façana principal tinga alarmes i càmeres de seguretat. Basta que hi haja un bon forat amagat per a que tot el demés no servesca de res. Així és aquesta llei. Això si, la façana i l'exposició de motius són magnífiques i Blasco és un excel·lent venedor de cases i de rentadores.