Futur minat

“Si un economista sopesara los costes y beneficios de la extracción de minerales de la tierra y de su procesado y refinado, el balance final revelaría lo siguiente: una indústria que consume cerca del 10 % de la energía mundial, que vomita casi la mitad de las emisiones tóxicas industriales en algunos países y amenaza el 40% de los terrenos forestales sin explotar, mientras que genera una proporción muy pequeña de los empleos y los ingresos.” Renunciando a la dependencia minera de Payal Sampat, en "La situación del mundo, 2003". Worldwacht Institute.

Fa poc, quasi coincidint amb la pasada campanya electoral, es va presentar a exposició pública el Pla d´argiles ceràmiques del País Valencià. Un pla que dona llicència per sotmetre a l´activitat minera gran part del territori valencià, que podrà ser foradat, buidat i degradat.

Poques activitats hi ha més destructives del medi natural i del paisatge que la mineria a cel obert. Les característiques concretes del pla no ofereixen precisament garanties de respecte ecològic. De fet, es poden veure afectades zones d´alt valor ecològic, fins i tot àrees incloses en la categoria de LIC (lloc d´interés comunitari, segons la Directiva europea d´Hàbitats).

Moltes de les àrees d´interior muntanyenc valencià afectades pel pla estan desplegant ja, o tenen plans per a fer-ho en un futur immediat, diferents iniciatives de turisme rural, compatibles amb la preservació de l´entorn natural i amb certes activitats tradicionals agrícoles i ramaderes, que es veurien seriosament compromeses pel desplegament d´aquest pla de mineria. S´ha de considerar que l´activitat minera, a més dels grans forats en les muntanyes, implica també la generació de partícules en suspensiò, el tràfic continuat de camions i altres impactes en les zones afectades.

El pla respón, sobretot, a les necessitats de la indústria ceràmica de Castelló per als propers 50 anys, cosa que no deixa de produir certa perplexitat. ¿Hi haurà sector ceràmic valencià d´ací 50 anys? En els temps que còrren, nous sectors industrials neixen i prosperen en uns pocs anys i després s´estingeixen, deixant darrere seu marques indelebles en el territori i un dubtós balanç de beneficis i perjudicis socials. De fet, poques són les activitats econòmiques que aguanten amb solidesa més d´unes quantes dècades. Fa només uns pocs anys vàrem assistir, a l´estat espanyol, a la crisi i dràstica reestructuració de sectors industrials tan “sòlids” com la mineria de carbò, la sidero-metalúrgia o la construcció naval.

Quan un sector com els esmentats entra en crisi, la societat es troba de sobte amb centenars i milers d´aturats als que no es pot trobar recolocació i tot un seguit de lamentables situacions econòmiques i socials que sembla que ningú podia preveure ni mitigar. Sense considerar la factura ambiental de contaminació i degradació ecològica que moltes voltes queda com a herència trista en comarques que esdevenen empobrides per a molt de temps.

La industria de Castelló es troba actualment centrada en gran mesura en el taulell, que mou molts milions i genera molts llocs de treball. Aquest fet sembla donar-li de seguida al sector ceràmic una mena de “carta blanca” que s´imposa per damunt de qualsevol altra raó o argument: “és la principal font de riquesa”; quan tal vegada ens hauria de portar a una reflexió sobre el seu futur. Té sentit seguir apostant més i més pel creixement d´aquesta opció? O caldria, més bé, apostar per diversificar i enriquir el teixit industrial, decantant-se per sectors innovadors, amb més futur, més eficients i més nets?

Fins i tot dintre del sector ceràmic, no caldria incentivar més la qualitat que la quantitat; més la tecnologia, l´innovació i els serveis que la producció bruta de taulells? Hem de tindre en compte que països com ara Xina o Turquia estan creixent de pressa en el sector ceràmic i establint una forta competència amb les nostres exportacions. Produeixen, a més, molt barat. De fet, ja s´alcen veus d´alarma dintre del sector industrial valencià.

és ben probable que, en uns anys, no hi haja ja sector ceràmic valencià, o que estiga inmers en una greu crisi de supervivència. En el balanç final haurem d´incloure també els grans increments d´emissió de gasos d´hivernacle (amb l´obligada compra de drets d´emissió que ja ha desencadenat fortes preocupacions en el sector i contrinbueix a sembrar dubtes sobre llur competivitat). També haurem d´incloure la contaminació per partícules en suspensiò que generen aquestes indústries, amb les subsegüents conseqüències sobre la salut, així com un paisatge desolat i arruïnat per sempre en bona part de les comarques d´interior d´on s´obté la matèria primera.

El progrés, sense entrar ara a discutir què significa exactament, no presenta mai un únic camí, una única possibilitat. Poden haver-hi diferents alternatives. Les vies insostenibles, a causa d´un excessiu consum de recursos naturals o d´una excessiva emissió de residus, tenen eixe lastre: no poden durar. Tard o d´hora (i segurament abans de 50 anys) hauran cessat com a font de beneficis, però els seus impactes ambientals poden perviure molt més. Si no busquem ara alternatives de diversificació, de qualitat, d´eficiència i de sostenibilitat, ara que sembla que estem en èpoques de cojuntura econòmica favorable, segur que ens tocarà fer-ho més tard, en condicions que no podrem triar, i amb una factura molt més elevada.

El creixement del sector ceràmic té, a causa del seu pla de mineria, unes conseqüències molt greus sobre altres opcions de progrés. Competeix, de manera excloent, amb altra via de desenvolupament per a les comarques d´interior, més sostenible, que no arruina les seues bases físiques, el seu territori i la seua riquesa ecològica. ¿Té sentit sacrificar un futur més sostenible per a les comarques d´interior, basat en el turisme rural, la conservació del paisatge i la preservació dels recursos naturals i tradicionals, a canvi una opció, ara floreixent i brillant (demà ningú sap com serà) d´un sector industrial que comença a ser un perillós monocultiu econòmic i que ja comença a emetre senyals de crisi?

Nota: En l´esplèndid informe sobre la mineria que s´efectúa en la referència citada a la capçalera d´aquest article, es poden trobar una gran quantitat d´arguments i dades contundents. Per exemple, aquestes frases: “Les regions mineres històriques han passat a ser sinònim de pobresa pertinaç, no de prosperitat”. “El darrer regal de diners públics (a les empreses mineres) arriba quan les mines tanquen o son abandonades, deixant rere seu muntanyes de residus contaminants i uns paisatges degradadats que és necessari netejar i restaurar amb els diners dels contribuents” “Segons l´OIT, el sector miner suposa menys de l´1% del total de l´empleament mundial però és responsable d´un 5% de les morts per accident laboral arreu el mòn”.